CURIOSITATS

EL SERVIOLA VA SOBREVIURE. Frederick Fleet, el vigia que va avisar de la presencia de l’iceberg, va ser un dels supervivents.. Mai, però, no es va lliurar d’un profund sentiment de culpabilitat. <<Només que hagués tingut uns prismàtics>>, deia, <<s’haurien evitat moltes morts>>

També va sobreviure a la Primera i a la Segona Guerra Mundial en les quals va prestar servei a  es Forces Armades. L’any 1964 la seva dona va morir, ell, va caure en una gran depressió i, l’any següent, es va penjar.

LA CAMARERA DEL TITÀNIC: Un cas, també, curiós és el de Violet Jessop, argentina de naixement però amb un graciós accent irlandès. Abans que en el Titànic, Violet, havia treballat en el Olimpia a les ordres del capità Edward John Smith.

 Violet Jessop és la tercera, comencant per la dreta.

Anava en el Titànic i es va salvar.
Anava en el Olimpia quan va xocar amb el creuar britànic Hawke, i es va salvar.
En el transcurs de la primera Guerra Mundial, feia d’infermera en el Britanic, un vaixell-hospital. El dia 21 de novembre, el Britànic creuava el canal de Kea quan va xocar, segurament amb un mina, va esclatar i es va enfonsar en menys d’una hora. Violet es va fracturar el carni però, també, va sobreviure.

Benjamin Guggenheim un riquíssim empresari americà viatjava amb la seva amant, la cantant francesa Léontine Aubart, un grup de criats, una donzella, un xofer un ajudant i el seu inseparable majordom. Guggenheim es va acomiadar de la seva amant i la donzella, que van pujar en un bot i els va dir <<Cap dona quedarà a bor, perquè Ben Guggenheim s’hagi acovardat>>. Aleshores, va anar a la cabina, es va posar un frac i va dir: <<Vist que he de morir, vull fer-ho com un senyor>>.

EL SABÓ DEL TITÀNIC: Els estàndards de luxe del transatlàntic incloïen, pels passatgers de primera classe,  unes pastilles de sabó ideals per a pells sensibles i delicades. Els cartells publicitaris eren la promesa d’uns dies luxosos en el vaixell més luxós del món.

EL COTXE DEL TITÀNIC. Com se l’anomena és un model americà Brush de l’any 1909. Té al xassís de fusta, una velocitat punta de 39 Kms hora, va ser venut per  639 dòlars (300.000€) i havia de viatjar a Europa en el Titànic. El podem veure a l’exposició “Titànic, The exibition”, que és al Museu Marítim de Barcelona.