lunes, 9 de abril de 2012

ENTREVISTES


Entrevista a Gerard Pallàs, nét de l’Emili Pallàs, un dels quatre catalans que van sobreviure al naufragi el Titànic. Lleida. 19-10-2011

GERARD PALLÀS i MARIA CATALÀ.
 Què li explicava el seu avi del naufragi del Titànic?
El meu avi va morir abans que jo nasqués. El catorze d’abril del 1940, quan tenia cinquanta-nou anys, va tenir un atac de cor.  Just  en el vint-i-vuitè aniversari del naufragi. Tot el que sé, d’ell, ho sé pel meu pare i per la meva àvia Aurora. M’agradava molt anar a casa seva i que m’expliques les seves histories. I a ella, també, li agradava. Però del Titànic quasi no em parlàvem.

Es coneixien abans del Titànic?
No. No. Ella vivia a Gerri de la sal i es van conèixer després que ell s’instal·lés a Barcelona. Uns amics comuns els van presentar, es van enamorar, es van casar i el disset de gener del 1914 va néixer l’Amadeu, el meu pare. El meu avi era ràpid a l’hora de prendre decisions. 


Algunes informacions asseguren que el seu avi i el senyor Padró eren socis i que amb la venta dels negocis d’hostaleria van comprar els passatges pel Titànic. 
No ho crec. La família del meu avi era una família amb molt pocs recursos i quan ell va arribar a Barcelona no tenia res de res. Com a molt, li subministraria el pa i es van fer amics. No sé com s’ho deuria fer per comprar el passatge. Ni tenia res per a vendre’s ni família amb diners per donar-n’hi. Com que era molt treballador i molt  decidit, deuria invertir tots els diners que havia guanyat treballant a Barcelona.

Conserva algun objecte del vaixell?
No. Gràcies que va salvar la vida. El desastre va ser conseqüència d’un desgraciat cúmul de fatalitats i a ell li va quedar una coixesa de per vida. Tanmateix, va fer sort, perquè amb els diners de la indemnització a la butxaca, va tornar a Barcelona i va obrir una fleca al carrer Consell de Cent. Per allò que era d’uns dels supervivents del Titanic es va fer molt famós. La Raquel Meller i la Monyos n’eren clientes habituals .

Com va ser que va tornar-se’n a Lleida?
Per què a la meva àvia li van oferir portar una administració de loteria. Amb l’avi ja mort, va repartir el segon premi de la grossa de Nadal.

I amb el seu pare, el senyor Amadeu, tampoc no en parlaven del Titànic?
No gaire. Quan en James Cameron va rodar  “Titànic”, el van convidar a l’estrena a los Angeles però no hi va voler anar. A ell, la que li agradava era “A night to remember», que va dirigir Roy Ward Baker l’any 1958, perquè era fidel al que va passar en realitat i perquè li recordava tot el que li havia explicat el  seu pare.
AMADEU PALLÀS.

MARÍA TERESA VILLAVERDE TRUJILLO.
La senyora Maria Teresa Villaverde Trujillo, escriptora i periodista, de pare asturià i nascuda a Cuba, m’ha fet arribar informació i fotografies, i m’ha autoritzar a publicar-ho.
Quan era petita era veïna del matrimoni Padró, en l’actualitat viu exiliada als E.E.U.U  

María Teresa Villaverde Trujillo
 Querida, María, te envío mis recuerdos y fotografías de mi convivencia con el matrimonio sobreviviente del Titanic.

 
En esta casa del reparto Palatino, en el Cerro, vivieron los náufragos.
Reparto Palatino, en la calle segunda 212, entre Fomento y Albear.


El matrimonio Padró y mi tia Rafaela en una romeria española de los jardines La Tropical.
El matrimonio Padró tenía una situación económica muy solvente. Pertenecía a la Compañía de Ómnibus Aliados, rutas 16, 17, 18, las que cubrían el área desde Palatino a La Habana Vieja. El año 1937, mi tía materna -Rafaela Pérez Santiago-  que tenía 16 años, entro a trabajar en su casa y vivió con ellos hasta marzo de 1952. Nosotros, en la familia, le llamábamos por el apodo Fela. Sin embargo el matrimonio le llamaba “Felita”. Entró como “dama de compañía”, pero la acogieron como una hija desde el momento que no tenían familiares en Cuba, ni habían tenido hijos.
Mi tía estaba a cargo de todo incluyendo el menú diario. Cuando la señora Florinda deseaba comprarse un vestido ella y mi tía iban a la mejor y más lujosa tienda que existía en aquella época en La Habana, nombrada El Encanto (los dueños eran asturianos). La señora Florinda se probaba varios vestidos pero después ella preguntaba a mi tía cual creía era el más apropiado, el más elegante, el de mejor color, y mi tía señalaba cual debía comprar.
Después de cenar el matrimonio se sentaba en el portal, en sendos elegantes sillones y yo me sentaba en el piso a conversar con el señor. La Sra. Florinda era de muy pocas palabras, aunque se mantenía atenta a la conversación. <<Teresina, llegará el día que desayunamos en La Habana y cenamos en Madrid>>, afirmo un día. Yo pensé que estaba enloqueciendo. Pero unos años después, en 1946- “Ruta de Colon” de Aerovías Cuba Internacional realizaba el primer vuelo a España; y dos años más tarde Cubana de Aviación realizaba su primer vuelo trasatlántico, circulando el espacio un avión con el hermoso nombre Estrella de Cuba.
Él me enseñó a decir: <<Barcelona és bona si la bolsa sona. Tan si sona com si no zona, Barcelona és bona>> para que yo lo dijera delante de mi papá que era oriundo del Principado de Asturias.
Cuando mi tía se caso, Teresita Padró, una sobrina del señor viajó des de España para vivir con ellos. Parece ser, que en poco tiempo se hizo dueña y señora de la casa y que, tía y sobrina, no se llevaban bien. El año 1959, el mismo en que la Revolución les arrebató todos sus bienes, falleció Florinda. Poco después murió el señor.

YO nunca oí decir que el matrimonio viajo de Cuba a España a no ser que ellos hayan viajado después de 1956 que ya mi tía dejo de visitarlos tan a menudo.

Temporada veraniega anual en la Playa de Santa Fe de la Habana.


No hay comentarios:

Publicar un comentario