viernes, 6 de abril de 2012

NOTICIES CONTRADICTÒRIES

L’endemà del naufragi, a Barcelona, La Vanguardia, va publicar les contradictòries notícies que arribaven de New York, Boston i París, anunciant el naufragi del Titànic. Unes fonts asseguraven que hi havia molt pocs supervivents i d’altres que tothom havia estat rescatat.

LA VANGUARDIA. 16-ABRIL-1912. PÁG. 10
Caperace 15.—El vapor Titanic dio á conocer por medio del telégrafo sin hilos que ayer, a las seis y media, había chocado con un banco de hielo y que reclamaba socorro inmediato. Media hora más tarde un nuevo despacho anunciaba que el Titanio se había ido á pique, habiendo recogido á las mujeres en botes de salvamento.
Más del "Titanic'1 París 15.—En el vapor Titanic se habían embarcado el coronel Astor, Says, presidente del Trnuk Ismay, el presidente White Starline, la condesa de Pothes, el publicista Stead, los banqueros Gugenheim, Whener, Strauss, etc.
Nueva York 15.—El vapor Titanic había salido de Southampton el miércoles y. hacía su primer viaje.
—Despachos de Caperace participan que los vapores Baltic y Qlímpic recibieron radiograma pidiendo que socorrieran al Titanic. Los dos se apresuraron á ir en su socorro. El vapor Virginian estaba á media noche á una distancia de 170 millas al Oeste del Titanie y contaba llegar á él hacia las diez de la mañana. El Baltic estaba entonces á doscientas millas.
Los últimos despachos radiográficos recibidos del Titanic son de las 12'27 de la mañana y han llegado al Virginian muy confusos y de pronto han cesado
Los vapores Nueva York, Carmania y Niágara acaban de llegar, manifestando sus capitanes que han hallado grandes bancos de hielo y que ha sido muy peligrosa su travesía por en medio de dichos bancos. El Niágara, durante su viaje, ha llevado adheridos dos bloques de hielo por debajo de la línea de flotación y llega con varias planchas hundidas. La ruta seguida por estos trasatlánticos ha sido la de los buques que yendo hacia el Oeste pasan á lo largo de los grandes bancos de Terranova.
Mejores noticias Nueva York, 15.—Los despachos que se van recibiendo acerca de la suerte del paquebote Titanic calman las angustias del primer momento, pues se confirma que todos los pasajeros habían podido abandonar el buque.

LA VANGUARDIA. 17. ABRIL-1912. PÁG. 9
Noticias del Carpathia.
New York.—Según radiotelegramas recibidos en la Aduana, el Carpathia llegará el Jueyes por la tarde. Las autoridades aduaneras han ordenado que no se cumplan los reglamentos á fin de facilitar el desembarque.
Otro despacho del capitán Roseo dice que el paquebote se encuentra entre hielos flotantes que le rodean en una extensión de treinta kilómetros y en medio de numerosos bancos de hielo.

<<Creiem que ens portarien a l’illa d’Ellis per passar pels tràmits d’immigració>>, va explicar en Julià Padró. <<En atenció al dol i sofriment dels supervivents, aquest procediment es va suspendre. Mai no oblidaré la visió del port a vessar de plorosos familiars, de periodistes ansiosos d’un gran reportatge, d’ambulàncies, metges i infermeres. En tocar terra, després de tants de dies amb el balanceig del mar, tot el meu voltant es movia. L’Emili va ser ingressat en un hospital i jo, amb l’ajut de la Creu Roja, vaig començar a buscar a la meva estimada i a la seva germana. Al capvespre del diumenge 21, una setmana després del desastre, les vaig localitzar. Per desgràcia, l’amic argentí, que ens va alertar, no el vaig trobar”.

El dia 18, el mateix en què el vaixell Carphatia va arribar a New York, un telegrama de la White Star Line va donar per morts als passatgers catalans, al senyor Victor Peñasco i la seva esposa.

LA VANGUARDIA. 18. ABRIL-1912. PÁG. 10
Entre los españoles ahogados á consecuencia del naufragio del, figuran don Víctor Peñasco y su esposa, que tenían algún parentesco con el presidente del Consejo.
El señor Canalejas se ha dirigido á los embajadores de España en Londres y en París, interesándoles remitan cuantas noticias tengan relativas á la suerte que hayan corrido los españoles que figuraban en el pasaje del Títanic.
Al recibir el jefe del gobierno á los periodistas, el señor Canalejas, comentando la magnitud de esta catástrofe de impresión mundial, ha enaltecido la c
 
onducta de los pasajeros del Titanic que se han sacrificado, reservándose la muerte para salvar á las mujeres y á los niños.

Una setmana, més tard, la White Star Line, rectifica i avisa que dels espanyols que anaven al Titànic, només ha mort el senyor Peñasco.
Entre la llista de desapareguts, però, també hi figuren, el senyor Servando Oviés i Rodrigues d’origen asturià però resident a l’Habana i el senyor Juan Monrós que s’havia embarcat a Anglaterra

                                                     I els catalans?
Els dies posteriors al naufragi, els relats dramàtics dels supervivents es van barrejar amb les declaracions dels tripulants, dels constructors del transatlàntic i amb l’esgarrifosa xifra de morts. El món estava astorat, necessitava respostes i culpables. Ni l’Emili, ni en Julià, ni cap de les dues germanes volen entrar en aquest joc i se’n mantenen al marge. Refets, amb els diners de la indemnització a la butxaca i passatges en primera classe, embarquen en El Monterrey que els porta a l’Habana. Allà, s’allotgen a l’hotel La Perla de Cuba i concedeixen una entrevista al diari La Discusión. Inicialment, l’Emili Pallàs va pensar d’instal·lar-se a l’Habana, però un cop allà, caminant pel Passeig del Prado —que evoca clarament el de les Rambles— va decidir tornar a Barcelona per obrir un forn de pa, “el forn del supervivent del Titànic” com era conegut pels veïns del barri. Situat prop del Paral·lel, actrius com  Raquel Meller i la Monyos eren clients habituals de l’establiment. El negoci va rutllar bé, però les seqüeles del desastre, una visible coixesa, li recordarien de per vida l’accident del Titànic. L’any següent d’instal·lar-se a Barcelona va conèixer Aurora Rabasa, se’n va enamorar, s’hi va casar i el disset de gener de l’any 1914 va néixer l’Amadeu, el seu únic fill.


El matrimoni Padró, a dalt de tot. La nena és la senyora Trujillo, quan era petita.
En Julià i la Florentina també es casen però no tenen fills. <<Se suponía que el trauma del naufragio había dejado secuelas en la salud de la señora Florinda (en Cuba todo el mundo la conocía por ese nombre) porque en aquel entonces ella estaba en los días señalados de mes>> explica Maria Teresa Villaverde Trujillo, la periodista cubana que de petita era veïna dels Padró. Amb el temps en Julià Padró, a qui sempre havien agradat els cotxes, aconsegueix ser un dels accionistes i propietaris de la Compañía de Ómnibus Aliados. <<En cuanto a la hermana de la señora”, afirma Maria Teresa  <<nunca-nunca oí decir ni una sola palabra. Pero hay que tomar en cuenta el año del hundimiento del Titanic y la fecha en que mi tía fue a vivir con ellos. Pero nunca oí ni tan siquiera su nombre>>

No hay comentarios:

Publicar un comentario