ELS ORFES DEL TITANIC

Michel M  (Lolo), de 4 anys, i Edmond Roger(Momon), de 2, van sobreviure al naufragi del Titànic. Es creia que els pares haurien mort i, a fi de trobar familiars que se’n fessin càrrec, es va fer aquesta fotografia i es va difondre en els mitjans de comunicació.

La realitat era que els nens havien pujat al Titànic amb el seu pare Mr. Michel Navratil, que tots tres viatjaven amb noms falsos i que, Marcelle, la seva mare no en sabia res.

La història d’amor de Michel Navratil d’origen eslovac i l’italiana Marcelle Careto va començar a Niça, on ell tenia una sastreria. Com succeeix en moltes d’aquestes històries, es van casar, van tenir dos fills i van ser feliços fins que... van deixar de ser-ho. Les causes, segons Michel, una infidelitat de Marcelle. A la que s’hi va afegir problemes econòmics a començaments del 1912. Michel i Marcelle es van separar, els nens es van quedar a viure amb la mare i ell tenia dret a visitar-los de tant en quant.

Va coincidir que els havia de tenir per Setmana Santa, i que el 10 d’abril, salpava del port de Southampton el fabulós Titànic. Michel Navratil ho tenia clar, volia començar de nou a l’altra banda de l’oceà i ho volia fer amb els seus fills. Així, doncs, va reservar passatges de segona classe per a tots tres, van viatjar a Anglaterra i van embarcar al Southampton.

Es feia passar per vidu i es presentava com Louis M. Hoffman (el nom d’un amic). Als fills els deia Lolo i Momon.

Michel Navratil

Entre tant a Niça la seva dona, desesperada, perquè no en sabia res, va denunciar el segrest a la policia. 

Marcelle Careto

La fatídica nit del catorze al quinze d’abril, Michel, va vestir els nens i els va pujar a coberta. No quedava ni un dels setze bots, només els plegables A, el B i D i 1500 persones. Preveient l’allau, l’oficial Lightoller, fa formar un cercle de tripulants al voltant del plegable D per deixar-hi pujar només dones i nens. Michel Navratil lluita per acostar-s’hi i els entrega a una passatgera perquè els pugi amb ella. Diuen que amb els ulls plens de llàgrimes li va donar aquest missatge al seu fill gran: <<Digués a la teva mare que l’estimada molt i que pretenia enviar-la a buscar perquè poguéssim viure tots quatre feliços en la pau i llibertat del Nou Món>>

Si mirem la llista del plegable D, que va ser arriat a les 2’05, veurem que, tot i tenir una capacitat per a 47 persones, només en duia 22. 19 passatgers i 3 tripulants.
1.       Passatger de 1ra. classe: Mrs. Caroline Lane Brown
2.      Passatger de 1ra. classe: Lt. Mauritz Hakon Bjornstrom-Steffansson
3.      Passatger de 1ra. classe: Mrs. May Futrelle
4.      Passatger de 1ra. classe: Mrs. Irene Harris
5.      Passatger de 1ra. classe: Mrs. Jane Ann Hoyt
6.      Passatger de 1ra. classe: Mrs. Gertrude Maybelle Thorne
7.      Passatger de 1ra. classe: Mr. Hugh Woolner
8.    Passatger de 2na. classe: Master Michel Marcel Navratil
9.     Passatger de 2na. classe: Master Edmond Roger Navratil
10.  Passatger de 2na. classe: Miss Erna Alexandra Andersson
11.   Passatger de 2na. classe: Mrs. Maria Mathilda Backstrom
12.  Passatger de 3ra.classe: Mr. Joseph Duquemin
13.  Passatger de 3ra.classe: Miss Annie Jermyn
14.  Passatger de 3ra.classe: Miss Bridget Driscoll
15.   Passatger de 3ra.classe: Miss Mary Kelly
16.  Passatger de 3ra.classe: Mrs. Catherine Joseph
17.   Passatger de 3ra.classe: Miss Mary Joseph
18.  Passatger de 3ra.classe: Miss Bertha Olivia Nilsson
19.  Passatger de 3ra.classe: Frederick Maxfield Hoyt
20. Operari de maquines: Arthur John Bright
21.  Mariner. William Lucas
22. Cuiner de 2na classe: John T. Hardy

Quan varen ser rescatats pel Carphatia i conduits a New York, ningú sabia donar raó d’ells. La passatgera Margarita Hays es va oferir per tenir els nens, que eren molt petits, que no sabien anglès i que, tampoc, no sabien explicar-se gaire en francès.

El cos del pare va ser recuperat i com que havia pujat amb cognom jueu va ser enterrat al cementiri jueu "Baron de Hirsch Cemetery"

Marcelle Careto, la mare, que ni per un moment se li havia passat pel cap que el seu marit i els nens podien estar a bord del Titànic, va llegir, sis dies després, un article del diari Le Figaro damunt dels Nàufrags del Titànic.

La White Star Lines es va ocupar de traslladar-la a New York on, el 16 de maig, quasi un mes després del naufragi, es va poder reunir amb els seus fillets.  Van tornar a França amb el RMS Oceanic, també de la White Star Line.

Marcelle i els seus fills

Marcelle, Michel i Edmond amb membres de la tripulació de l'Oceanic.