sábado, 14 de abril de 2012

MÉS CRONOLOGIA


Què va passar el catorze d’abril del 1912?

09,00.-  El mar està en calma, fa un dia magnífic i assolellat. Un missatge del Caronia avisa de gels i icebergs a 42º N, des dels 49º fins els 51º W. Harold Bride un dels operadors de ràdio, va al pont i li dóna  a l’oficial J. G. Boxhall.
Fa un dia magnífic i els passatgers es diverteixen
10,30.- Com que és diumenge de Pasqua es fa una celebració religiosa al saló menjador  de primera classe.

11,40.- Un missatge del transatlàntic holandès Noordam ratifica la informació enviada pel Caronia.

12,00.-Reunió d’oficials per fixar la posició del vaixell i calcular les milles navegada des les 12 hores del dia anterior.

13,42.- El Bàltic retransmet l’avís rebut del Athinai: "El transatlàntic grec Athinai informa d’icebergs i grans cantitats de banquisa avui a les 41º 51’ N, 49º 52’ W". Edward Smith, el capità, entrega el missatge a Bruce Ismay. El president de la White Star Line  se’l posa a la butxaca.

Amb aquest són tres missatges que avisen del perill just a dues-centes cinquanta milles davant del Titànic.

13,45.- Quart missatge del transatlàntic alemany Amerika.  Icebergs a 41º 27’ N; 50º 8’ W. Cap dels dos radiotelegrafistes l’entrega al pont.

17,50.- El capità ordena virar una mica més al sud i l’oest.

Entre les 17,30 i las 19,30 la temperatura baixa de 10º a 0º

19,30:  Missatge del  Californian, que informa del pas de tres grans icebergs a 42º 3’ N 49º 9’ W


Radiotelegrafistes del Titànic
Aquest missatge sí que arriba al pont de comandament però el capità no el veu perquè està en una festa que feien en el seu honor.

20,55.- El capità puja al pont i parla amb l’oficial Lightoller. Comenten la baixada de la temperatura.

Aquesta baixada es podia atribuir a la proximitat de camps i de gel i icebergs. Sabien que en una nit tan clara, serena i sense lluna seria difícil veure’ls. A més amés, al no haver-hi vent i estar la mar tan en calma, no hi hauria onades a la base del icebergs, el que encara dificultaria més, veure’ls.

21,20.- El capità Smith es retira i diu a Lightoller<<Si la situació es complica, facin-m’ho saber d’immediat>>

21,30.- Lightoller dóna instruccions als vigies que eren a la cofa perquè tinguin els ulls ben oberts.

Inexplicablement, havien de vigilar a ull nu perquè els binocles havien desapareguts. Un vaixell tan luxós  i només uns binocles. Sembla que abans que salpés de Southampton ja s’havien perdut.

21,40.- Un altre missatge del Mesaba “Del Mesaba al Titànic. De 42º a 41º 25’ latitud N de 49º a 50º de longitud W hem vist grans iceberg banquisa.

És el missatge que fa sis i el gel estava en la ruta que portava el Titànic.

22,00.- El primer oficial Murdoch relleva a Lightoller. Els servioles Frederick Fleet i Reginald Lee pugen a la cofa i se’ls avisa que han d’estar molt atents.

22,30.- La temperatura del mar està per dessota els 0º.

22,55.- Unes quinze milles al nord del Titànic, el Californian embarranca en un camp de gel i envia missatges a tots els vaixells que estaven per la zona. A la sala de radio del Titànic el radiotelegrafista Jack Phillips està molt ocupat enviant missatgers dels passatgers i Harold Bride s’havia retirat a descansar. Phillips molest per les interferències del Californian no els hi presta atenció.

Les set advertències sumades a la baixada de la temperatura de l’aire i del mar, eren més que suficients per evitar la col·lisió.

23,30.- Els vigies Fleet i Lee veuen una borina que s’estén un parell de milles davant i al costat.
23,40.- El Titànic navega a una velocitat de 20,5 nusos. Fleet veu alguna cosa davant del vaixell. Segons més tard divisa l’enorme muntanya de gel a uns 450 metres i que s’aixeca uns 18 metres per sobre de l’aigua. Fa sonar la campana d’alarma tres cops i telefona al pont per dir que hi ha l’iceberg just davant. Murdoch dóna l’ordre de “tot a estribord”  (perquè el vaixell virés a bavor) i avisa a la sala de maquines que parin motors i retrocedeixen el més rapit que puguin. També prem els interruptors que accionen les comportes estanques situades per dessota la línea de flotació. Tot i que s’evita un xoc frontal, dóna un cop amb la proa per la banda d’estribord.

El xoc és tan lleu que molts passatgers no es donen compte de res. Alguns van notar una vibració, altres com una tela que s’esquinça i altres com l’ungla d’un gegant lliscant per la quilla.

Els de les cobertes inferiors i els maquinistes i fogoners ho van descriure com una gran explosió.

23,50.- L’aigua ha començat a entrar en els cinc primers compartiments. Quatre metres per damunt la quilla en 10 minuts. La caldera nº 6 està inundada.

24,00.- El capità Smith i l’enginyer Thomas Andrew baixen a comprovar els danys. Cinc dels 16 compartiments , les bodegues 1, 2,3 i la sala de calderes 6 estan inundades.  Andrews avisa al capità que no hi ha res a fer: al Titànic li queda una hora o una hora i mitja de vida.

No hay comentarios:

Publicar un comentario