Què va passar el catorze d’abril del 1912?
09,00.- El mar està en calma, fa un dia magnífic i assolellat. Un missatge del Caronia avisa de gels i icebergs a 42º N, des dels 49º fins els 51º W. Harold Bride un dels operadors de ràdio, va al pont i li dóna a l’oficial J. G. Boxhall.
Fa un dia magnífic i els passatgers es diverteixen |
11,40.- Un missatge del transatlàntic holandès Noordam ratifica la informació enviada pel Caronia.
12,00.-Reunió d’oficials per fixar la posició del
vaixell i calcular les milles navegada des les 12 hores del dia anterior.
13,42.- El Bàltic retransmet l’avís
rebut del Athinai: "El transatlàntic grec Athinai
informa d’icebergs i grans cantitats de banquisa avui a les 41º 51’ N, 49º 52’
W". Edward Smith, el capità, entrega el missatge a Bruce Ismay. El
president de la White Star Line se’l
posa a la butxaca.
Amb aquest són
tres missatges que avisen del perill just a dues-centes cinquanta milles davant
del Titànic.
13,45.- Quart missatge del transatlàntic alemany Amerika.
Icebergs a 41º 27’ N; 50º 8’ W. Cap dels dos radiotelegrafistes l’entrega al
pont.
17,50.- El capità ordena virar una mica més al sud i l’oest.
Entre les 17,30
i las 19,30 la temperatura baixa de 10º a 0º
19,30: Missatge del Californian, que informa del pas de tres grans icebergs a 42º 3’ N 49º 9’ W
Radiotelegrafistes del Titànic |
20,55.- El capità puja al pont i parla amb l’oficial Lightoller. Comenten la
baixada de la temperatura.
Aquesta baixada es podia atribuir a la proximitat de camps i de gel i
icebergs. Sabien que en una nit tan clara, serena i sense lluna seria difícil
veure’ls. A més amés, al no haver-hi vent i estar la mar tan en calma, no hi
hauria onades a la base del icebergs, el que encara dificultaria més, veure’ls.
21,20.- El capità Smith es retira i diu a Lightoller<<Si la situació es
complica, facin-m’ho saber d’immediat>>
21,30.- Lightoller dóna instruccions als vigies que eren a la cofa perquè tinguin els ulls ben oberts.
Inexplicablement, havien de vigilar a ull nu perquè els binocles havien
desapareguts. Un vaixell tan luxós i
només uns binocles. Sembla que abans que salpés de Southampton ja s’havien
perdut.
21,40.- Un altre missatge del Mesaba “Del Mesaba al Titànic.
De 42º a 41º 25’ latitud N de 49º a 50º de longitud W hem vist grans iceberg
banquisa.
És el missatge
que fa sis i el gel estava en la ruta que portava el Titànic.
22,00.- El primer oficial Murdoch relleva
a Lightoller. Els servioles Frederick Fleet i Reginald Lee pugen a la
cofa i se’ls avisa que han d’estar molt atents.
22,30.- La temperatura del mar està per dessota els 0º.
22,55.- Unes quinze milles al nord del Titànic, el Californian embarranca
en un camp de gel i envia missatges a tots els vaixells que estaven per la
zona. A la sala de radio del Titànic el
radiotelegrafista Jack Phillips està molt ocupat enviant missatgers dels
passatgers i Harold Bride s’havia retirat a descansar. Phillips molest
per les interferències del Californian no els hi presta atenció.
Les set advertències sumades a la baixada de la temperatura de l’aire i del
mar, eren més que suficients per evitar la col·lisió.
23,30.- Els vigies Fleet i Lee veuen una borina que
s’estén un parell de milles davant i al costat.
El xoc és tan lleu que molts passatgers no es donen compte de res. Alguns
van notar una vibració, altres com una tela que s’esquinça i altres com l’ungla
d’un gegant lliscant per la quilla.
Els de les cobertes inferiors i els maquinistes i fogoners ho van descriure
com una gran explosió.
23,50.- L’aigua ha començat a entrar en els cinc primers
compartiments. Quatre metres per damunt la quilla en 10 minuts. La caldera nº 6
està inundada.
24,00.- El capità Smith i l’enginyer Thomas Andrew baixen a comprovar els danys.
Cinc dels 16 compartiments , les bodegues 1, 2,3 i la sala de calderes 6 estan inundades.
Andrews avisa al capità que no hi
ha res a fer: al Titànic li queda una hora o una hora i mitja de vida.
No hay comentarios:
Publicar un comentario