VAN CONTINUAR TOCANT?

Una de les llegendes més famoses i més explotades pel cinema és la que narra l’heroic comportament dels integrants de la Wallace Hartley Band, l’orquestra del RMS Titànic, que viatjaven en segona classe i amb un sol ticket: el 250064.

Es diu que Wallace Henry Hartley, de 33 anys, el director; Theodore Ronald Brailey, pianista de 24; els violoncel·listes  Roger Marie Bricoux, de 20, John Wesley Woodward de 32 i Percy Cornelius Taylor de 32 ; John Frederik Preston Clarke de 30, contrabaix, i els violinistes John Law Hume, de 29 i Georges Alexander Krins, de 23, van tocar fins el darrer sospir del colós.

De dalt a baix i d’esquerra a dreta, Fred Clarke i P.C. Taylor. G. Krins, Wallace H. Hartley i Theodore Brailey, al centre. A baix, Jock Hume i J.W. Woodward. En aquesta fotografia hi falta el violoncel·lista Roger Bricoux.

Alguns passatgers afirmen que, minuts després de la col·lisió amb l’iceberg, van començar a interpretar alegres melodies; Algú va declarar que havia vist a un dels cel·listes arrossegant el seu instrument per la coberta de bots, on es van traslladar en començar l’operació de salvament; Bertha Lehman, una supervivent francesa, va assegurar que un dels músics l’havia ajudat a posar-se l’armilla salvavides; d’altres que mentre s’allunyaven del Titànic es sentien les notes de l’himne religiós “Nearer, My God, to Thee.” (Més a prop de tu, Déu meu); mentre que, Harold Bride, un dels radiotelegrafistes, assegurava que tocaven a Songe d'Automne (Somni de tardor).

Altres, com el Coronel Archibald Gracie, que va afirmar que, mitja hora abans de l’explosió, els musics ja no tocaven, o com Julià Padró, un passatger català, els contradiuen.  

«Confesso, sincerament, que ni vaig veure ni vaig sentir tocar a la Banda  de Música, de la que tant se n’ha parlat. I que em perdonin, el que diguin el contrari!>>, va declarar Julià Padró al periodista cubà Rodolfo Santovenia. A les mans tenia un exemplar de la revista cubana “Carteles” on es parlava del Titànic i de la seva orquestra.

Sigui com sigui, cap dels vuits músics no va pujar en cap dels bots ni en cap dels plegables i tots ells van morir en el naufragi. Un dels cossos recuperats va ser el de Wallace Henry Hartley que va ser enterrat a Anglaterra i que va tenir un funeral multitudinari. Tot i a ser considerat en un heroi, la White Star line, la companyia naviliera, va exigir a la família el pagament de l’uniforme que, evidentment, s’havia perdut.

Funeral de Wallace Henry Hartley

Qui no es va ofegar va ser Bruce Ysmay, president i director de la White Star line que, tot i que quedaven nens i dones a bord, va ocupar un lloc en el plegable C.

Làpida en memòria dels músics  al cementiri de Southampton (Anglaterra).