 |
| Servando Oviés i Rodríguez |
També diu que va morir en el naufragi i que el seu cos (Nº 189) va
ser rescatat pel Mackay-Bennet. En un primer moment com que el cos vestia un
abric negre, uns pantalons blaus i un jersei gris amb els inicials “J.R” es va
pensar que era un mariner fins que va ser identificat per J A Rodríguez de Rodríguez
& Company, de la Habana. El 3 de maig, va ser enterrat al Fairview Cemetery de Halifax però uns dies després, el van exhumar
i el 15 de maig el van tornar a enterrar en el cementiri catòlic “Mount Olivet”
La seva esposa, que vivia a l’Habana,
va reclamar a la “White Star Line”, la companyia naviliera 75.000 dòlars per la
pèrdua de la seva vida i 2800 més per la
pèrdua d’equipatge.
A la revista asturiana La Nueva España, que va descubrir el cas de Servando
en 1998, afirma que “llevaba consigo en
el camarote doce cajas de algodón y puntillas, fletados a su nombre por la
compañía neoyorkina Clafin H.B. & Co”
Al número 185 de la revista
de la Arxidiòcesis de l’Habana hi ha un article escrit per Waldo Fernández
Cuenca en relació a la petjada del Titànic a Cuba. En aquest article s’explica
la història de Servando José Florentino Oviés.
Es diu que l’asturià va
emigrar a Cuba quan tenia quinze anys per entrar a treballar a la fàbrica del
seu oncle José Rodríguez. Allà, gracies a que era molt treballador i a un gran
creixement econòmic , la petita empresa es converteix en el “Palacio de Cristal”
i Servando ha de viatjar sovint a contactar amb els proveïdors.
En l’últim viatge, visita a
la seva mare, que viu a Avilés, a clients
anglesos i francesos. Just és a París quan
queda subjugat per la magnificència del Titànic. S’hi embarcarà i visitarà els
clients de New York.
Mai no hi va arribar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario