El quinze d'abril del 2012 es compliran cent anys del naufragi més famós de tota la història dels naufragis. El del Royal Mail Steamship Titànic, el vaixell a vapor del Correu Reial que, tot i enfonsar-se en el viatge inaugural, ha restat insubmergible en l’imaginari col·lectiu.
La brevetat, en el cas del Titànic,
ve donada pel fet que el 10 d’abril va salpar del port anglès de Southampton
i que quatre dies més tard, a les 23’40 del 14 d’abril va xocar amb un iceberg,
es va partir en dos i es va enfonsar en les glaçades aigües de l’atlàntic.
L’eternitat,
per desgràcia, per aquest mateix fet.
Si en comptes de naufragar hagués arribat
a New York, tal i com tenia previst, avui, del Titànic, dels seus constructors
vanitosos o dels seus passatgers il·lusionats
no en sabríem res de res. No tindríem llibres per llegir, ni pel·lícules per
contemplar, ni cançons melangioses per cantar.
Sigui per desgràcia o perquè,
per molt que ens hi esforcem, no hi ha res més imprevisible que el destí, el
que va passar va passar... I en el cas del Titànic, el passat és més viu
que mai!
No hay comentarios:
Publicar un comentario